Els Pujol
Els Pujol —veïns de Folgueroles des de 1721 fins a 1803—, una nissaga de retaulistes que arrenca amb Segimon Pujol, fill de Gurb, i s’allarga en cinc generacions, des de 1668 fins a 1876, i onze escultors que aixecaren un centenar llarg de retaules de gust barroc i neoclàssic a la Catalunya central.
La seva obra magna és la capella de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), coneguda avui com la darrera joia del barroc català, duta a terme per Josep Pujol i Juhí, nascut al mas Godaiol de Folgueroles l’any 1734 i mort a Sant Llorenç de Morunys el 1809, on es va establir amb tota la família l’any 1773 per tirar endavant aquell projecte que va durar uns deu anys.
«Los vells del poble parlaven encara de ca l’Escultor», escriu Jacint Verdaguer al Quadern de Can Tona (circa 1864). I referint-se al retaule major de Santa Maria de Folgueroles, obra de Segimon Pujol, pare i fill, pactat ex-aequo l’any 1735, que va ser cremat el juliol de 1936 a l’inici de la Guerra Civil, afegeix: «Hi havia també un escultor que feu l’altar de la Puríssima Concepció i l’altar de la Cena de la Seu de Vic».