Millores i simplificació dels procediments per a la regulació administrativa de les persones estrangeres
El passat 19 de novembre del 2024, el Govern espanyol va aprovar en Consell de Ministres, el Reial decret 1155/2024, de 19 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament de la Llei Orgànica 4/200, d’11 de gener, sobre drets i lliberts dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
Aquesta nova normativa, que substituirà l’actual Reglament aprovat el 2011 (tot i que ja va tenir modificacions parcials al 2021 i al 2022) entrarà en vigor el 20 de maig del 2025 i preveu una reforma en profunditat de l’actual Reglament. Tal com recull el mateix Reial decret, el nou Reglament vol donar resposta a l’evolució del fenomen migratori i a la necessitat d’adaptar la normativa a una realitat canviant, i en concret les modificacions en matèria d’estrangeria de la legislació europea. Però també, es planteja simplificar i agilitar els procediments administratius, amb la reducció dels terminis i dels tràmits.
Pel que fa als continguts de la normativa aprovada, cal destacar que el nou Reglament avança en seguretat jurídica i en garanties per a les persones estrangeres, així com estableix millores en els criteris a complir i simplifica els procediments a què es veuen abocades les persones estrangeres en el nostre país, tant per accedir a la regularitat administrativa com per mantenir-la.
Sense entrar a fer una valoració exhaustiva d’un Reglament que compta amb 264 articles, dividits en quinze títols, dinou disposicions addicionals, i una disposició transitòria única, sí que cal destacar els canvis més importants pel que fa a les vies de regularització administrativa i sobre els familiars de persones amb nacionalitat espanyola.
Figura de l’arrelament
Pel que a les vies de regularització administrativa per circumstàncies excepcionals, recollides en el Títol VII del Reglament, en destaca la modificació de la figura d’arrelament. Hem de destacar que l’Estat espanyol és l’únic estat de la UE que compta amb aquesta figura de regularització individual, que va permetre que el 2023 hi hagués 210.000 persones amb una autorització per arrelament.
Aquesta figura està desenvolupada en l’article 125 del nou Reglament, on s’estableixen cinc tipus d’arrelament: de segona oportunitat, sociolaboral, social, socioformatiu i familiar.
El Reglament, abans d’entrar a detallar els requisits específics dels diferents arrelaments, fixa en el seu article 126 els requisits generals per poder acollir-s’hi, dels quals en destaca, com a principal diferència respecte al Reglament actual, el fet que no s’hi podran acollir les persones que tinguin la condició de sol·licitant de protecció internacional en el moment de la presentació ni durant la seva tramitació. Al mateix temps, cal tenir en compte que el temps passat com a peticionari d’asil fins a la seva resolució no comptarà per al compliment del temps requerit, que ara serà de dos anys per a tots els arrelaments, excepte en el cas de l’arrelament familiar, que no requereix un temps d’estada mínim.
Per compensar en part aquestes limitacions, el Reglament incorpora, en la seva disposició transitòria cinquena, la possibilitat que s’hi puguin acollir les persones peticionàries d’asil a qui se’ls hagi denegat la petició, hagin romàs un mínim de sis mesos en situació administrativa irregular i compleixin els requisits generals i específics per a l’arrelament, excepte la permanència. La sol·licitud s’haurà de presentar en els 12 mesos següents a l’entrada en vigor del Reglament (20 de maig de 2025).
Entrant en els requisits específics, en el cas de l’arrelament de segona oportunitat, caldrà haver estat titular d’una autorització de residència -que no hagi estat atorgada per circumstàncies excepcionals- en els dos anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, i que no s’hagi pogut renovar per motius diferents de raons d’ordre públic, seguretat o salut pública.
Pel que fa a l’arrelament sociolaboral, es requerirà l’aportació d’un o més contractes, d’almenys 20 hores setmanals en total, i que garanteixin el Salari Mínim Interprofessional en proporció a la jornada laboral. No caldrà aportar informe d’arrelament social com fins ara.
En el cas de l’arrelament social, caldrà demostrar vincles amb familiars (parella o de primer grau), que tinguin autorització de residència i que justifiquin que tenen mitjans econòmics suficients del 100% de l’IPREM. En cas de no tenir aquests familiars, es podrà aportar un informe d’esforç d’integració.
L’arrelament socioformatiu requerirà estar matriculat o cursant alguna formació d’educació secundària postobligatòria. També s’hi inclouran els títols d’especialista de Formació Professional, la formació completa per a l’obtenció dels certificats professionals (grau C, nivells 1, 2 i 3) i l’oferta presencial corresponent als ensenyaments obligatoris dins de l’educació de persones adultes. Finalment, també s’hi podrà optar amb el compromís de realitzar alguna formació promoguda pel SOC orientada a ocupacions del Catàleg de Difícil Cobertura. La novetat és que aquesta modalitat d’arrelament requerirà la presentació d’un informe d’integració social.
Per acabar, l’arrelament familiar es restringeix exclusivament als pares, mares o tutors d’un menor que sigui nacional d’un altre estat de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, sempre que resideixi en territori espanyol, tingui el menor a càrrec i convisqui amb ell o estigui al corrent de les seves obligacions paternofilials. També ho podrà sol·licitar el familiar que doni suport a una persona amb discapacitat que sigui nacional d’un altre estat de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, tingui a càrrec seu la persona amb discapacitat i convisqui amb ella.
Regularització per col·laboració amb les autoritats laborals
Més enllà dels arrelaments, convé destacar també les millores pel que fa a la regularització per col·laboració amb les autoritats laborals, recollida a l’article 129.2, amb l’ampliació dels mitjans de prova dels sis mesos de treball requerit en situació irregular en els darrers 2 anys abans de la presentació i el fet que sigui la subdelegació del govern corresponent la que resolgui la petició, a més de la possibilitat de l’actuació d’ofici de la Inspecció de Treball. Aquesta via és un eficaç instrument de lluita contra l’explotació laboral de les persones en situació irregular.
La durada de les totes autoritzacions serà d’un any, excepte en el cas de l’arrelament familiar, que serà de cinc, i, a diferència de l’actual Reglament, totes les autoritzacions permetran treballar per compte d'altri i propi, amb l’única limitació, en el cas de l’arrelament socioformatiu, d’una jornada màxima de 30 hores.
Aquestes autoritzacions podran prorrogar-se per períodes successius d’un any, si es mantenen les raons per les quals es van concedir, o podran modificar-se, si es compleixen els requisits de la renovació (art. 80) a una autorització de quatre anys que permetrà treballar per compte propi o d’altri. Aquest és un element important, ja que representa una simplificació dels processos administratius a que es veu abocada una persona estrangera al nostre país.
Residència temporal de familiars de persones amb nacionalitat espanyola
D’altra banda, s’estableix dins del Títol V de residència temporal, un capítol específic, el VII, dedicat a la residència temporal de familiars de persones amb nacionalitat espanyola. En l’actual Reglament, aquesta possibilitat es regula per mitjà de la figura de l’arrelament familiar, que ha mostrat diferents limitacions pel seu caràcter de procediment excepcional, ja que, per exemple, no regula el reagrupament quan el familiar es troba en el país d’origen, o què succeeix quan es trenca el vincle o la possibilitat que el familiar reagrupat pugui reagrupar al seu torn. És important destacar que aquesta figura de l’arrelament familiar és una de les que ha tingut un creixement més important des de la seva entrada en vigor el passat 2022.
En el nou redactat, es clarifiquen els familiars que poden ser objecte d’aquest procediment, s’amplia l’edat dels fills reagrupables fins als 26 anys o la possibilitat de reagrupar un únic familiar, fins a segon grau, per tenir cura d’una persona amb nacionalitat espanyola que tingui reconegut algun grau de dependència. Al mateix temps, s’estableix que les persones que comptin amb una autorització de familiar de persona espanyola podran exercir el seu propi dret al reagrupament familiar. El capítol també recull els procediments a seguir en cas de trencament del vincle que dona lloc a l’autorització i la possibilitat d’obtenció d’una autorització independent de la persona espanyola.
Aquesta autorització tindrà una vigència de 5 anys i permetrà residir i treballar per compte d’altri i per compte propi.
Més enllà d’aquestes novetats, el nou Reglament incorpora altres aspectes importants com ara un títol específic dedicat als visats, desenvolupa el concepte d’emigració circular i la contractació en origen, incorpora la possibilitat de reagrupar un fill o filla major d’edat per exercir la condició de cuidador de la persona reagrupant que tingui reconegut algun grau de dependència, clarifica l’estada per estudis i la possibilitat d’obtenir una autorització de residència a la finalització dels estudis, entre d’altres.
El nou Reglament entrarà en vigor al 20 de maig de 2025.
Per a assessoraments i més informació podeu contactar amb el personal del Servei d'Acollida i Convivència de la Mancomunitat La Plana que us atendrà a les oficines de l'Ajuntament de Folgueroles amb cita prèvia: 93 812 54 45 o bé escrivint a acollidaiconvivencia@mancoplana.cat.
